TDAH, menudo negocio

Curioseando por internet, en una noche de insomnio como hoy, me he encontrado con un curioso artículo negacionista del TDAH. Adelanto que es la opinión de una persona bien informada... es decir, una persona sin ninguna relación profesional con el tema.

Comienza diciendo que no hay ningún marcador biológico de lo que denomina enfermedad (habría que saber diferenciar lo que es un trastorno de una enfermedad, pero eso, otro día)

Diría yo, que siguiendo ese criterio, se podría negar cualquier enfermedad (trastorno) mental... bueno incluso cualquier característica relacionada con el pensamiento (creatividad, reflejos...ect). Habría que matizar aquí que los únicos trastornos mentales con "marcador biológico" son las de etiología orgánica: intoxicación, hormonas, lesiones... ect.

Podría seguir, frase por frase, contando en el jardín en que se mete en cada una. Se ve que tiene información, pero no sabe muy bien que hacer con ella.

Pero dónde me quiero detener es en la justificación que se da para haber montado este tinglado del TDAH: el dinero. Por supuesto el dinero que ganan grandes empresas como las farmacéuticas... vamos, que se lo han inventado para hacer negocio.

Pero yo veo más negocio que el de las farmaceúticas, hagamos cuentas: el concerta cuesta entre 30 y 50€. Supongo que se tomará una pastilla al día... lo que da que ese sería el gasto mensual (no sé si ese es el precio antes o después de estar subvencionado). Esto, al año nos da entre 360 y 600 € al año. No es moco de pavo.

y ¿la alternativa?

Pues da varias:
1. Terapia para el control de la impulsividad: como todo el mundo sabe, (y pensando que la terapia la hace un psicólogo) esa terapia no es gratis (en caso de que se argumente que no la hace un psicólogo... pues tampoco mejorará la cosa). Un psicólogo, que menos, cobra entre 50 y 100€ por sesión. Supongamos que es a una sesión semanal y que el tratamiento dure un año. Le damos a la calculadora y sale... entre 2400€ y 4800€.

Pues eso, unos siete años de tratamiento con el concerta. Claro que esa terapia tampoco durará un año.

2- No ir a páginas de asociaciones de TDAH donde aparezca publicidad de las farmacéuticas. Supongo que sería mejor que la publicidad fuera de equino terapia o similares. Quizás si fuera de coca cola estaría bien. Bueno, tampoco voy a ser más papista que el papa, entiendo el conflicto de intereses... pero ¿no hay conflicto de intereses entre quienes defienden la no medicación y su negocio es la alternativa?

3- Pasar un WAIS no siendo que el niño sea realmente superdotado. Pues nada, si esta persona informada lo dice... 200€ - 300€ del ala ¿tiene que ser el Wais por algo? Supongo que en algún sitio pone que es el test oficial para estas cosas.

4- Dejar de dar azúcar a los niños. Pues nada, castigados todos sin caramelos y sólo porque sus padres ven muchas pelis y series americanas de donde nos llegan estas modas. Vamos que no tiene ninguna base científica, aunque el azúcar mejor tomarlo con moderación - por cuestiones de obesidad y caries.

5- Consultar a un psicólogo sanitario ¿? que pueda dar una alternativa terapéutica. Este también trabaja gratis y su alternativa terapéutica seguro que es por caridad.

Y, al final de todo yo me pregunto: si el TDAH es un invento, ¿llevas al crío a un señor que dice que es un invento pero que tiene tratamiento para ello? Digo yo, que si ni es una enfermedad, ni un trastorno, ni existe... ¿para que intervenir innecesariamente?

No podría terminar sin dar mi propia recomendación al respecto: ir a un profesional (llámese médico de cabecera, psicólogo o psiquiatra), preferiblemente de la seguridad social o de la aseguradora y evitar buscar información sobre el tema en blog y foros (con o sin publicidad de cualquier tipo).

Es gracioso que desrecomiendas consultar foros, lo cual incluye tu opinión.

Ironías aparte, y como farmacéutico no avaricioso (todavía), creo que tienes razón.

La medicación del TDAH no la entiende ni el que la comercia. Usar derivados de anfetamina (como sabrás estimulantes centrales, que en teoría deberían hacer justo lo contrario a lo que se supone que hace en niños con TDAH), es cuanto menos temerario e inconsciente.

Yo recomiendo una cosa que sí está demostrada funciona en niños que no paran quietos: horas de piscina directamente proporcionales a la agitación del niño.

No es tan caro como todo lo demás, es natural, el chico al año parecerá un deportista olímpico y hasta puede que lo sea de verdad.

Lo sé por experiencia. Un compañero de clase era el máximo exponente de la TDAH y acabó entrenando 6 horas al día natación. Ahora es un cerebrito, está haciendo dos carreras con éxito.

@Jorge M. L.
Lo primero es estar segurisimo del diagnostico, porque muchas veces es equivocado...
A un niño con deficit de atencion sí hay que recetarle metanfetaminas, porque lo que causa el deficit de atencion es la falta de velocidad con que se transmiten los estímulos entre las neuronas, así que las metanfetaminas sirven para acelerar la velocidad de transmisión y normalmente se corrige con el tiempo, aunque se necesitan las metanfetaminas durante un tiempo para poder acompañar los compañeros en el cole. No me profundizo mas porque no tengo mucho tiempo...

Lo que has dicho es sólo una teoría, que yo mismo me podría inventar ahora mismo y que se usa actualmente para justificar la función del fármaco.

Me recuerda a la amiodarona. Un antiarritmico que no se sabe ni lo que hace (actúa de muchas formas), pero mejora estados de arritmias graves. Se usa cuando el médico no tiene ni pajotera idea de qué le ocurre al paciente. Pero al menos estamos tratando un caso de muerte con un fármaco que ha demostrado evitar desgracias.

No, esto es lo que nos explican en psicología fisiológica en el apartado de farmacología, se ve que hicieron estudios con neuroimagenes...

Jorge M. L. escribió:Es gracioso que desrecomiendas consultar foros, lo cual incluye tu opinión.

Especialmente desaconsejo encarecidamente hacer caso a lo que digo aquí a cualquier persona que tenga algo más que un interés teórico.

@Jorge M. L.
Mira lo que encontré:
"Es cierto que todavía no hay un marcador claro característico de la enfermedad, pero los estudios con técnicas de imagen de las redes neuronales muestra ya un patrón de alteración común en las redes neuronales afectadas por el TDAH."
Lo puedes leer completo aqui:
www.lavozdegalicia.es/noticia/coruna/coruna/2016/04/15/tdah-cuento-chino-trastorno-cerebral/0003_201604G15P28993.htm

Hola!!!

Aqui tengo alguna explicación respecto a los tratamientos del TDAH, a ver si os gusta!!

"TDAH: Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat
Informació extreta del "National Institute of Mental Health" (NIMH) revisada el 2016, i
recuperada i traduïda el 10 de novembre de 2017, des de la següent adreça:
https://www.nimh.nih.gov/health/publications/attention-deficit-hyperactivity-disorder-adhdthe-basics/index.shtml
Visió general
Li resulta difícil prestar atenció? Sent la necessitat de moure’s constantment quan no ho hauria
de fer? Es troba constantment interrompent als altres? Si aquests problemes es produeixen i
vostè sent que estan impactant negativament en la seva vida diària, podria ser un signe de
trastorn per dèficit d'atenció / hiperactivitat (TDAH). El TDAH és un trastorn que fa que sigui
difícil per a una persona prestar atenció i controlar comportaments impulsius. Ell o ella també
poden estar inquiets i gairebé constantment actius.
El TDAH no és només un trastorn infantil. Tot i que els símptomes del TDAH comencen a la
infància, el TDAH pot continuar fins a l'adolescència i l'edat adulta. Tot i que la hiperactivitat
tendeix a millorar a mesura que un nen es converteix en un adolescent, els problemes de falta
d'atenció, desorganització i control deficient dels impulsos sovint continuen durant
l'adolescència i fins a l'edat adulta.
Què causa el TDAH?
Investigadors de l'Institut Nacional de Salut Mental (NIMH), Instituts Nacionals de Salut (NIH) i
de tot el país estan estudiant les causes del TDAH. La investigació actual suggereix que el TDAH
pot ser causat per interaccions entre gens i factors ambientals o no genètics. Igual que moltes
altres malalties, diversos factors poden contribuir al TDAH, com:
- Gens
- Fumar cigarrets, consumir alcohol o consumir drogues durant l'embaràs
- Exposició a toxines ambientals, com alts nivells de plom, a una edat primerenca
- Baix pes en néixer
- Lesions cerebrals
Signes d'advertència
Les persones amb TDAH mostren un patró continu de tres tipus diferents de símptomes:
- Dificultat per a prestar atenció (manca d'atenció)
- Ser hiperactiu (hiperactivitat)
- Actuar sense pensar (impulsivitat)
2
Aquests símptomes obstaculitzen el funcionament o el desenvolupament. Les persones que
tenen TDAH tenen combinacions d'aquests símptomes:
- Passar per alt o perdre detalls, cometre errors per descuit en el treball escolar, a la feina o
durant altres activitats
- Tenir problemes per mantenir l'atenció en tasques o jocs, incloses les converses, conferències
o lectures prolongades
- Sembla que no escolta quan se li parla directament
- No seguir les instruccions, deixar sense acabar el treball escolar, les tasques domèstiques o les
tasques en el lloc de treball, o començar tasques, però perdre l'enfocament ràpidament i
desviar-se fàcilment
- Tenir problemes per organitzar tasques i activitats, com ara fer les tasques en seqüència,
mantenir els materials i pertinences en ordre, mantenir el treball organitzat, administrar el
temps i complir els terminis
- Evita o no li agraden les tasques que requereixen un esforç mental sostingut, com tasques
escolars o tasques per a la casa, o per a adolescents i adults majors, preparant informes,
completant formularis o revisant documents extensos
- Perdre coses necessàries per a tasques o activitats, com material escolar, llapis, llibres, eines,
carteres, claus, paperassa, ulleres i telèfons mòbils
- Es distreu fàcilment per pensaments o estímuls no relacionats
- S'oblida de les activitats diàries, com ara les tasques domèstiques, els encàrrecs, les trucades
de tornada i les cites
Els signes d'hiperactivitat i impulsivitat poden incloure:
- Mostrar-se inquiet i retorçar-se mentre està assegut
- S'aixeca i es mou en situacions on hauria de romandre assegut, com a l'aula o a l'oficina
- Córrer o pujar a llocs en situacions on no és apropiat o, en adolescents i adults, sovint sentirse
inquiet
- No poder jugar o no poder concentrar-se en un passatemps en silenci
- Estar constantment en moviment o "en marxa", o actuar com si estigués "mogut per un motor"
- Parlar sense parar
- Oferir una resposta abans que una pregunta s'hagi completat, acabar les oracions d'altres
persones o parlar sense esperar un torn de conversa
- Tenir problemes per esperar el seu torn
- Interrompre o ficar-se amb altres, per exemple, en converses, jocs o activitats
3
Mostrar aquests signes i símptomes no vol dir necessàriament que una persona tingui TDAH.
Molts altres problemes, com l'ansietat, la depressió i certs tipus de dificultats d'aprenentatge,
poden tenir símptomes similars. Si li preocupa si vostè o el seu fill poden tenir TDAH, el primer
pas és parlar amb un professional de la salut per esbrinar si els símptomes s'ajusten al diagnòstic.
El diagnòstic pot realitzar-un professional de la salut mental, com un psiquiatre o psicòleg clínic,
un proveïdor d'atenció primària o un pediatre.
Tractament del TDAH
Encara que no existeix una cura per al TDAH, els tractaments actualment disponibles poden
ajudar a reduir els símptomes i millorar el funcionament. El TDAH comunament es tracta amb
medicaments, educació o capacitació, teràpia o una combinació de tractaments.
Medicació
Per a moltes persones, els medicaments per al TDAH redueixen la hiperactivitat i la impulsivitat
i milloren la seva capacitat de concentració, treball i aprenentatge. La primera línia de
tractament per al TDAH són els estimulants.
Estimulants: encara que sembli inusual tractar el TDAH amb un medicament que es considera
estimulant, és efectiu. Molts investigadors pensen que els estimulants són efectius perquè la
medicació augmenta l'acció de la dopamina del cervell, que exerceix un paper essencial en el
pensament i l'atenció.
No estimulants: aquests medicaments triguen més a començar a funcionar que els estimulants,
però també poden millorar l'enfocament, l'atenció i la impulsivitat en una persona amb TDAH.
Els metges poden receptar un medicament no estimulant si una persona té efectes secundaris
molestos a causa dels estimulants, si un estimulant no va ser efectiu, o en combinació amb un
estimulant per augmentar l'efectivitat. Dos exemples de medicaments no estimulants inclouen
atomoxetina i guanfacina.
Antidepressius: tot i que els antidepressius no estan aprovats per l'Administració de Drogues i
Aliments dels EE. UU. (FDA) específicament per al tractament del TDAH, els antidepressius de
vegades es fan servir per tractar els adults amb TDAH. Els antidepressius més antics, anomenats
tricíclics, de vegades es fan servir perquè, de la mateixa manera que els estimulants, afecten els
productes químics del cervell, la norepinefrina i la dopamina.
Existeixen molts tipus i marques diferents d'aquests medicaments, tots amb beneficis potencials
i efectes secundaris.
De vegades, s'han de provar diversos medicaments o dosis diferents abans de trobar el que
funcioni per a una persona en particular. Qualsevol persona que prengui medicaments ha de ser
monitoritzat de prop i amb cura pel seu metge que els ha prescrit.
Truqui al seu metge immediatament si té algun problema amb el medicament o si li preocupa
que pugui estar fent més mal que bé. És possible que el seu metge pugui ajustar la dosi o canviar
la seva recepta a una altra diferent que pugui funcionar millor per a vostè.
Teràpia
Hi ha diferents tipus de teràpia que s'han provat per al TDAH, però les investigacions mostren
que la teràpia pot no ser efectiva en el tractament dels símptomes del TDAH. No obstant això,
4
afegir teràpia a un pla de tractament per TDAH pot ajudar els pacients i les seves famílies a
enfrontar millor els desafiaments diaris.
Per a nens i adolescents: els pares i mestres poden ajudar els nens i adolescents amb TDAH a ser
organitzats i seguir instruccions amb eines com ara mantenir una rutina i un horari, organitzar
els articles d'ús diari, fer servir tasques i organitzadors portàtils i lloar o recompensar quan se
segueixen les regles.
Per a adults: un psicòleg o terapeuta en salut mental amb llicència pot ajudar a un adult amb
TDAH a aprendre com organitzar la seva vida amb eines com ara mantenir les rutines i dividir les
tasques grans en tasques més manejables i més petites.
Educació i entrenament
Els nens i adults amb TDAH necessiten orientació i comprensió dels seus pares, famílies i mestres
per a assolir el seu màxim potencial i tenir èxit. Els professionals de la salut mental poden educar
els pares d'un nen amb TDAH sobre l'afecció i com afecta una família. També poden ajudar al
nen i als seus pares a desenvolupar noves habilitats, actituds i formes de relacionar-se entre si.
Els exemples inclouen:
- En l'entrenament d'habilitats per a pares s’ensenya als pares les habilitats que necessiten per
encoratjar i recompensar els comportaments positius en els seus fills.
- Les tècniques de control de l'estrès poden beneficiar els pares de nens amb TDAH en
augmentar la seva capacitat d'alleujar la frustració perquè puguin respondre amb calma al
comportament del seu fill.
- Els grups de suport poden ajudar els pares i les famílies a connectar-se amb altres persones
que tenen problemes i preocupacions similars.
Afegir teràpia conductual, assessorament i suport pràctic pot ajudar a les persones amb TDAH i
les seves famílies a enfrontar millor els problemes quotidians.
Programes basats en l'escola
Algunes escoles ofereixen serveis d'educació especial a nens diagnosticats amb TDAH. Els
especialistes en educació ajuden al nen, als pares i als mestres a realitzar canvis en les tasques
de l'aula i les tasques per ajudar al nen progressar."

homenaje a chiquito: TDAH CUEEENNNN??? jejejejej obviamente si tienes deficit de atencion no tdah cuen jejejej tdah cuen? jejejejj ya paro